Un projecte, no un pla de negoci

DECAT no va néixer d'una oportunitat de mercat. Va néixer d'una incomoditat: la sensació que, per a moltes generacions joves, parlar en català havia deixat de ser atractiu. Que la llengua s'havia quedat relegada a l'aula, a la burocràcia, a la generació dels avis i no formava part del que es viu, del que es porta amb orgull pel carrer.

L'Èric (@ericbzto) va decidir que això calia canviar-ho. No amb un discurs. Amb roba.

Un projecte col·lectiu

DECAT no és una empresa amb un fundador i personal. És un projecte que creix perquè hi ha gent que hi decideix posar el seu talent: la Sara (@unclavell) i la Carme (@caarme.mf) són dues de les persones que hi han aportat la seva mirada amb disseny, imatge i criteri perquè cada drop no sigui només roba amb un missatge a sobre.

No hi ha una gran estructura al darrere. Hi ha gent que es coneix, que hi confia i que hi posa el seu talent perquè creu en això. 

De què parlem quan parlem de normalitzar

Normalitzar el català no vol dir defensar-lo, ni reivindicar-lo, ni fer-ne bandera. Vol dir una cosa molt més senzilla i molt més difícil: que deixi de necessitar una excusa. Que un noi o una noia de 15 anys pugui portar una peça amb paraules en català sense pensar-hi dues vegades, igual que ho faria amb una frase en anglès.

Perquè pensem que el problema no és la llengua, sinó la manera com l'hem après a mirar. El català no ha de ser només una llengua que s'ensenya o que es protegeix. També pot ser estètica, música, moda, referents i cultura.

I això no es canvia només amb discursos. Es canvia fent que el català formi part de les coses que els joves volen viure. 

Què fem, concretament

Dissenyem peces que parlen en català perquè algú se les posi sense pensar que està "fent un gest". Treballem drop a drop, amb gent propera, sense pressa per créixer més ràpid del que el projecte pot sostenir amb sentit.

No volem posar un missatge sobre una samarreta i prou. Volem que la peça, l'estètica i la manera de comunicar-la facin que aquell missatge vulgui ser portat. 

Per què DECAT

Perquè si volem que el català arribi a la pròxima generació, no n'hi ha prou amb protegir-lo. Cal fer-lo desitjable. Cal que algú el vulgui portar, no perquè "toca", sinó perquè s’hi sent identificat.

Si has arribat fins aquí i sents que això també és teu, ja en formes part.

Som estrelles.