Va ser una manera de ser.

Recordo perfectament la sensació de creure que el món era infinit; quan per a ser humà només havies d’imaginar. 

Quan el temps no pesava, quan caure no feia por i riure era l’única urgència. Amb els anys ens hem fet grans, però també una mica menys humans. Hem après a contenir-nos, a callar, a anar de pressa… i a oblidar.

Aquesta col·lecció neix d’aquí. De mirar enrere no amb tristesa, sinó amb respecte. De fer-ho tot pel teu jo de 7 anys. De recordar-te que ets massa jove per estar trist. 

Cada peça porta hores, dubtes i molta intenció.

“No va ser una etapa” és una invitació a tornar a sentir.

Les unitats són molt limitades.

El temps també.